Que anem aprenent

7 min de lectura

Més enllà de compartir maneres de dur a terme activitats que podran emergir en el procés de desenvolupament de projectes d’habitatge cooperatiu, la Guia. pretén generar també espais per reflexionar i compartir el que anem aprenent sobre el mateix procés i altres aspectes generals. És per això que s’ha volgut aprofitar el procés de documentació fet sobre l’experiència de La Borda per al desenvolupament de la Guia. per visualitzar-ho i compartir aprenentatges.

Un primer element que pot contribuir a l’aprenentatge col·lectiu és el cronograma, un document que ens ajuda a entendre la temporalitat de les activitats dutes a terme. Recollint els punts de les actes de les Assemblees Generals i distribuint-les temàticament d’acord amb la llista general d’activitats identificades, permet fer visibles algunes dades. Per exemple, saber quines activitats es van duent a terme de totes les que es van identificant, en quin moment van començar, quant van durar, o amb quines activitats van co-existir en el temps.

Si observem el procés viscut per La Borda veiem que hi ha una aproximació d’un grup impulsor d’unes 10-15 persones que esbossen un model de convivència, la ubicació i forma d’accés al sòl en qüestió d’un any i mig. És al 2014 quan el grup s’obre per completar el nombre d’unitats de convivència i s’intensifica incrementalment l’activitat enriquint i concretant amb tot el grup els aspectes apuntats en la fase d’impuls anterior. Aquí es concreten aspectes jurídics, com la constitució de la cooperativa, cessió del sol, finançament, disseny de l’edifici i del model de convivència, de gestió comunitària i social, comunicació amb l’entorn, etc. Cap al 2015 el nombre d’activitats actives arriba al seu màxim, reduint-se a partir d’aleshores en la majoria de temes i estabilitzant-se en els aspectes econòmics. Cap a finals del 2016 s’inicien les obres, i tornen a augmentar les activitats relacionades amb habitar, tant pel que fa a l’autoconstrucció com a la concreció de les pràctiques de convivència. Si bé es cert que La Borda va ser una de les experiencies pioneres a casa nostra i que les comunitats engegant processos ara podrien reduir el temps a 3 o 4 anys, les fases poden ben be ser ilustratives.

Cronogràfic d’Activitats de La Borda durant el periode 2012-2018

Si observem més enllà del volum d’activitat, per exemple en l’ordre d’aparició, podem veure que a l’inici del procés la intensitat més gran de treball es concentra en aquelles activitats que interactuen amb entitats i elements externs (administració, agents del barri, equips tècnics, captació, etc). Mentre que a mesura que el procés avança, es posa més intensitat en activitats i comissions que gestionen assumptes on hi participen principalment agents interns de la cooperativa. També podem observar moments de convergència i formes de coordinació entre algunes activitats que requereixen major treball, per exemple: processos de captació, pressupostos, règim intern, o definició dels espais comuns i pràctiques de convivència.

Podem observar també patrons sobre el tipus d’activitats, per exemple les activitats agrupades sobre el tema d’Habitar i Econòmic són les més constants i intenses. També constant és la feina de coordinació de les activitats, ja sigui en Assemblees Generals (mensuals), Consell Rector (bisetmanal) i en la figura de la persona coordinadora (diari, sempre en el cas de La Borda). Les activitats relatives a temes de Jurídica apareixen intermitents, amb pics d’intensitat concrets. Observem també que força activitats socials, especialment les relacionades a la comunicació del projecte, s’articulen i amplifiquen activitats existents en altres temes.

De l’estudi qualitatiu sorgit també d’entrevistes i observacions del dia a dia de les sòcies de La Borda podem observar un parell d’habilitats organitzatives claus per a la gestió de la resta d’activitats. Com són per exemple reajustar contínuament el focus d’atenció organitzativa i les energies que s’hi dediquen, i parar atenció al ritme de progrés i a la relació entre els processos de decisió, mirant de reduir el cansament o vertigen.

Pel que fa a les motivacions per formar comunitats d’habitatge cooperatiu també observades en les entrevistes i en altres fonts, es poden agrupar sobre un eix que va de la pulsió per resoldre necessitats individuals a la necessitat de pertinença comunitària. Per exemple, accedir més facilment a resoldre la necessitat d’habitatge digne, l’oportunitat per decidir aspectes de casa i com viure, aprofitar la conveniència de compartir recursos i esforços col.lectius al dia a dia, sentir pertinença amb una comunitat o participar de procesos de transformació social i activisme.

També hem pogut copsar algunes situacions emocionalment intenses durant tot el procés viscut, que independentment del judici positiu o negatiu de cadascú resulten memorables. Per exemple; l’inici d’obres, la signatura de cessió d’ús, les trobades socials i lúdiques, moments on es visualitza la implicació i força de la diversitat del grup, la realització de feina i tasques manuals, fer rituals i prendre consciència de com avancen fases, la creació d’espais per somniar en grup, idear i confluir o prendre part en accions de reproducció del model amb altres comunitats. També d’altres situacions memorables com la baixa de gent del projecte, la recerca de fons d’inversió, les adjudicacions dels habitatges, les negociacions amb agents externs, la percepció de la dimensió important del projecte en els projectes vitals, la dificultat per trobar el temps per cuidar-se, la dificultat per conciliar vida personal amb el projecte o les dissonàncies amb el model o principis del projecte.

De l’anàlisi de les entrevistes i observacions de les comunitats han emergit també unes primeres característiques claus i competències tant per a les persones com per a la comunitat en el seu conjunt. Algunes són: l’experiència en autogestió, contribució principal percebuda, motivació, capacitat de re-ajustar expectatives, inclinació sobre les prioritats, inclinació sobre tasques, tolerància a la incertesa, confiança en la contribució personal de valor i actitud vers el projecte. Aquests eixos es presenten com espais des d’on articular l’auto coneixença personal i del grup, així com dels agents externs que hi puguin interactuar en el seu apoderament. Cada persona i comunitat trobarà segurament la fòrmula per explorar aquests i altres eixos que puguin trobar rellevants, i així aprofitar el procés de construcció també com un espai d’aprenentatge.

Per acabar, de l’anàlisi de recursos existents per al suport de projectes d’habitatge cooperatiu generats en altres contextos internacionals, 18 en total, en 5 llengues i majoritariament nordatlàntics, s’en poden fer algunes observacions. Per exemple la diferenciació entre dues grans dimensions temàtiques que la majoria dels documents registren: per una banda tot l’àmbit relacionat amb la dimensió transformadora cap en fora dels projectes (ciutat, barri, política, sistemes econòmics, arquitectònics, etc) i per l’altra banda, els aspectes relacionats amb el grup les seves interrelacions i l’empoderament des de l’experiència comunitària. En aquesta linia, algunes de les estratègies per generar confiança a les persones mirant d’engegar procéssos d’habitatge cooperatiu observades son: ajudar a connectar amb les necessitats habitacionals d’una mateixa, aportar marcs de referència o narratives que donin sentit més enllà de la necessitat personal, conèixer les àrees d’atenció del projecte (les activitats que proposa la guia. o veure més avall l’estudi dels recursos internacionals), mostrar com podria ser la convivència futura en comunitat o fer visible que les persones vivint en comunitat poden ser similars a elles.

Així, si les Activitats de la Guia. proposen una manera d’articular l’atenció i acció de les comunitats, de l’anàlisi dels recursos observem les següents categories mes presents que ens poden ajudar a anar generant un mapa mental i de priorització de l’atenció necessària alhora de dur a terme projectes d’habitatge cooperatiu d’usuaries.

Rellevància d’àrees d’atenció existents en els recursos de referència