Mantenir la participació i compromis just entre les socies

L’objectiu d’aquesta activitat és fomentar i mantenir entre les persones de la comunitat una cultura de participació i compromís sobre el projecte que se senti just per la comunitat, assumint que la capacitat de participar és única i dinàmica.

visibility 9

Espai

Activitat a treballar en Assamblea General, amb la preparació prèvia si cal en Comissió o Grup de Treball, i d’un treball intern i continu individualment.

Dur a terme l’activitat

Participant de facto

La participació al projecte es podria entendre que existeix de facto en el moment que de manera formal o informal creem o ens sumem a un grup en funcionament. Moltes de les comunitats descrivim la participació com la presencia activa en assemblees periòdiques, en comissions o grups de treball.

Parlar i/o definir acords sobre la participació i el compromís

Una participació efectiva i sana és clau en qualsevol grup humà, més encara en el cas de les cooperatives d’habitatge al tractar-se de projectes comunitaris. Per això d’una manera o un altre parlar-ne i anar revisant els acords acostuma a ser un bon punt de partida.

Algunes cooperatives explicitem una participació mínima per estatuts; sigui en les assemblees, comissions, grups de treball, etc, per UEC o per persona, o en una dedicació que es consideri oportuna. En assemblees normalment es demana que s’excusi l’absència de no poder participar. A la pràctica la participació acostuma a ser diferent entre les membres de la comunitat, depenent de circumstàncies personals (salut, cures, volum de feina, capacitats, motivació, etc). Aquesta diferència de participació entre membres pot també ser pel fet de vehicular-se la participació de manera presencial o online, de manera conjunta o asincrònica, contribuint a tasques concretes en altres moments. El volum de tasques conjunt també varia força durant la vida de la cooperativa, amb alts i baixos, normalment relacionats amb canvis de fase (impuls, definició del projecte, construcció, convivència, etc). Podeu veure un exemple d’aquesta fluctuació del volum de tasques a que anem aprenent sobre el volum de tasques al projecte de La Borda (ENLLAÇ).

Algunes cooperatives generem també espais de debat i formalització d’acords en documents de compromisos o d’altres formes similars (veure els exemples de La Borda o Cirerers a la secció d’exemples). Aquests documents acostumen a generar marcs conjunts d’enteniment sobre la participació, per exemple; que s’entén la capacitat de participar individual com a única i variable, des de la cura i no des del sacrifici, que s’espera la proactivitat en la presa de tasques, la comunicació àgil i no judici sobre la no compleció de tasques, etc. prioritzant l’acompliment dels objectius de la cooperativa, la cura sobre el sobre carregament, el foment de la recerca de l’espai idoni per a cadascú a participar, el sentit de justícia sobre la participació col·lectiva, etc.

Revisar la participació

Adreçar el debat sobre la participació i materialitzar els acords sobre el que s’entén i s’espera acostuma a anar de la mà de revisions i avaluacions periòdiques. Com dèiem més amunt, poden ser necessàries en canvis de fase. Algunes cooperatives fem sessions d’avaluació, amb o sense formularis previs, tant de com ens estem sentint amb la pròpia participació com sobre quines tasques estem fent, des d’on s’estan fent i demés aspectes més relacionats sobre com ens estem organitzant, un tema principal que afecta a la participació.

Atendre a les cures i tensions prèvies o derivades de la participació

Així i tot, poden sorgir tensions relacionades amb el cansament o sensació de sobrecàrrega, de falta de repartiment just, etc. Factors que poden anar sumant en la percepció de conflictes, i que el treball sobre la participació ajuda a prevenir. També a fer visible dinàmiques de poder, derivades tant per l’excés (p. ex. centralització d’informació) com per la falta de participació (p. ex. poca confiança). Les mancances d’una participació comunitària equilibrada, per excés o per defecte, poden facilitar també la desvinculació i baixa de persones de la cooperativa.

Trucs i consells

A millor vida comunitària millor participació

Fer calçotades obertes al barri, visites a altres cooperatives en convivència o sessions d’autoconstrucció reforcen el vincle amb la comunitat. Hem observat, però que també sovint milloren la participació, tant per augmentar-la però sobretot en l’equilibri general sobre la repartició de pesos.

Prendre part amb els meus dots o sabers professionals o no?

Una paradoxa habitual en aquests tipus de projectes on se sent tan gran l’empresa és tenir la inèrcia de sumar amb allò que una sent que és més efectiva, potser fent allò que ja fa a la feina. Tot i ser una oportunitat per retrobar-se amb la professió en un entorn potser més amable o amb potencial d’aprenentatge, pot ser també una font d’angoixa o estrès per la falta de diversitat. Escoltar-se i crear els mecanismes col·lectius periòdics per facilitar el canvi de rols pot ajudar a assumir-ne les contradiccions.

A més velocitat menys participació en les decisions

Depenent dels mecanismes d’obtenció de sol o recursos financers o les relacions amb agents externs, el procés es pot veure accelerat o alentit dràsticament, afectant a la capacitat de la comunitat de participar en les decisions per dur endavant el projecte. És important doncs tenir present la relació entre tempos i la gestió d’expectatives sobre la participació.