Aquesta activitat se centra en explorar en profunditat possibles escenaris per a cada una de les pràctiques de convivència, tot allò que ens ajudaria a satisfer les necessitats del dia a dia que hem decidit resoldre de manera comunitaria.
Activitats relacionades
És recomanable haver esclarit necessitats, voluntats i expectatives de les persones habitants així com esbossar el programa de l’edifici i el model de convivència. El resultats d’aquesta pràctica ens ajudarà concretar i implementar la convivència i evaluar i evolucionar les pràctiques de convivencia un cop hi vivim.
Espai
Activitat a treballar en Comissió o Grup de Treball, amb el suport de tècnics sempre que sigui possible, a dur tant com sigui possible a treball conjunt en Assamblea General.
Dur a terme l’activitat
Pas – Recerca
Als resultats sorgits de les activitats relacionades recomanades a fer com a preparació, se li poden afegir altres elements que ens ajudin a aprofundir i explorar formes i maneres de com volem viure, que es l’objectiu d’aquesta activitat. Per exemple, si no ho hem pogut fer abans, pot ser d’utilitat visitar comunitats amb projectes de convivència o, tot i que són escassos i sovint en altres llengües, revisar materials descrivint el dia a dia de com viuen altres comunitats (veure la secció Més informació més avall). També podem aprofundir fent recerca nova específica, per exemple fent visites i observació a les nostres cases, mantenint diaris del que fem al dia a dia, etc. Això ens pot ajudar a entendre quines pràctiques quotidianes duem avui, quins criteris sentim estan definint els nostres estils de vida, o quines expectatives i desitjos tenim sobre com voldríem viure en la futura comunitat.
Pas – Explorar escenaris per a cada pràctica
Treballar les pràctiques en conjunt més que no pas definint una d’elles del tot, ens ajudarà a ser inclusives i mantenir-se obertes a l’hora d’anar definint com volem viure. Per tant cada comunitat veure si té més sentit començar per explorar primer maneres de com dur la roba neta i després com gestionem l’alimentació o viceversa. Quin sigui l’ordre, si es treballa l’exploració per fases i en conjunt, és bo començar per explorar escenaris o maneres de dur a terme cada pràctica concreta. Per exemple, en el cas de dur la roba neta, podríem tenir una bugaderia compartida amb rentadores industrials, el mateix però amb rentadores domèstiques, externalitzar les rentades durant la nit, fer servir bugaderies del barri, seguir posseïnt una rentadora a cada casa, etc?. Dins d’aquestes opcions, podem escollir uns pocs escenaris que volem seguir explorant. També és important d’inici clarificar els límits o condicionants de l’edifici.
Pas – Viatge de la pràctica
Imaginar-se un objecte com una rentadora és més o menys senzill per tothom. Però quan per exemple parlem de rentar la roba en una bugaderia compartida de rentadores industrials de lloguer, segurament ens sigui difícil a totes imaginar-se quina forma pren, que implica, com serà la meva experiència diària al respecte, etc. És per això que és recomanable fer servir auques o guions il·lustrats dels passos viscuts en primera persona a l’hora de dur a terme la pràctica. D’aquesta manera començarem a veure millor si té sentit o no per nosaltres mateixes en la resolució de les necessitats diàries. Això també ens ajudarà a començar a identificar quins elements tangibles, consumibles i infraestructura seria necessària.
Pas – Mapa d’agents de la pràctica
En la mateixa línia de fer tangibles processos i dinàmiques com són les pràctiques quotidianes, pot ajudar a identificar quines persones i rols serien necessàries per dur a terme la pràctica, quina relació tenen, quina informació intercanvien, cada quant, etc. D’això en podem extreure un mapa d’agents de cada escenari.
Pas – Identificar aspectes clau de la pràctica
Alhora que anem endinsant-nos en formes i maneres de dur a terme alguna pràctica quotidiana, veurem que variacions sobre alguns aspectes claus ajuden a identificar escenaris diferents. Per exemple, volem rentadores domèstiques o industrials, tenir torns o no i de quina durada, fer reserva i si és així de quina manera, fer el manteniment nosaltres mateixes o externalitzar-lo, etc. Identificar-los i començar a visualitzar les diferències entre els escenaris que estem considerant ens a de ser més efectives a poder centrar millor les converses al respecte.
Pas – Identificar indicadors de la pràctica
Abans de passar a explorar escenaris per la següent pràctica, és útil clarificar indicadors sobre el possible funcionament i impacte dels escenaris que proposem. A cada comunitat trobarem prioritaris diferents elements, sigui l’impacte ambiental, consums d’aigua i energia, altres costos, temps dedicat en gestió i dur-la a terme, impacte en l’equitat de gènere respecte maneres convencionals de resoldre les necessitats, etc. Com en qualsevol dels altres passos, la precisió serà sempre qüestió del temps i de ser conscients que a hores d’ara només estem explorant possibles escenaris de cada pràctica que conforma el model de convivència.
Pas – Representar els escenaris de la pràctica
La majoria d’aquests passos pot ser que es duguin en comissió o grups de treball per facilitar-ne l’agilitat. Així i tot és important anar validant les opcions o escenaris explorades de cada pràctica amb la comunitat, si és que la comunitat així ho considera. Una via efectiva és fer servir diferents recursos per traduir en una experiència vivencial els escenaris que s’estan explorant. Des de la teatralització dels passos de la pràctica, a compartir l’auca treballada, a fer representacions amb Lego a escala, provar d’experimentar col·lectivament els escenaris pot resultar d’ajuda per anar fent visible el model de convivència, escenari a escenari.
Pas – Definir una primera versió del model de convivència
Depenent de les pràctiques de convivència que cada comunitat hàgim decidit explorar generant escenaris, haurem repetit els passos anteriors per cada una de les pràctiques diverses vegades. En algun punt tindrem un menú d’escenaris que potencialment podrien donar forma al model de convivència. En aquest punt segurament convergir les converses sobre, per exemple, bugaderia i emmagatzematge, alimentació i àpats, neteja i espais de cures, etc. es faci amb més coneixement de causa i ens permeti relacionar-ho millor amb aspectes més generals del nostre projecte comú de convivència. El moment de treballar-ho en conjunt segurament vindrà determinat per les circumstàncies de la proximitat d’entrar a viure o algun altre factor, fent que no s’haguin potser pogut explorar escenaris per igual. Com sigui, ens serà útil per tenir els recursos per poder estructurar els diferents nivells de conversa, aspectes més generals del model, les pràctiques i potencials escenaris, o aspectes claus de cada escenari. Tal com es proposava en el pas anterior, tornar a representar alguns o tots els escenaris de cada pràctica de manera vivencial, pot ajudar a refrescar-los i a què els debats per definir una primera versió del model sigui més fluida. Cada comunitat trobarà evidentment per això, les seves pròpies eines i recursos per fer efectius aquests debats. Uns dels resultats desitjables després de les sessions definint el model de convivència podria ser una llista tancada d’escenaris de cada pràctica a seguir detallant fins al punt d’estar preparats per implementar-se.
Trucs i consells
Centrar energies en trobar una convivència on totes sentim que hi podem viure
L’objectiu que volem aconseguir és anar trobant i mantenint viu un model de convivència on totes sentim que hi podem viure.
Clarificar nivells de decisió
Repensar les pràctiques de convivència és una oportunitat i a la vegada un factor clau dels projectes d’habitatge comunitari cooperatiu. Per facilitar les converses i treball sobre una tasca tant complexa, pot ser útil estructurar decisions en 3 nivells: alternatives de models de convivencia (1) (model tipus danés o residencia juvenil), que alhora estan formats d’escenaris de pràctiques concretes de convivència (2) (bugaderia compartida propia o renting), que alhora estan formats d’opcions sobre aspectes clau de la pràctica (3) (tipus de rentadores, torns, reserves, etc).
Treballar escenaris de pràctiques en paral.lel per treballar el model en conjunt
Donar forma a les pràctiques de convivència és una tasca que afecta a moltes altres decisions, i a la vegada segueix evolucionant un cop s’hi viu per adaptar-se a la realitat de conviure. És per això que una estratègia útil pot ser anar detallant les pràctiques en conjunt, més que no pas definint una d’elles del tot. Per exemple, no definir fins al detall que volem bugaderia industrial de renting, sense saber com pretenem organitzar els àpats, les visites o la neteja comunitaria. Així a més, l’ordre en que es comença a detallar cada pràctica esdevé menys rellevant al fer-se per fases en conjunt, i si es comença treballant la bugaderia o les visites acaba sent per factors circumstancials de cada comunitat en el seu procés de construcció. És recomanable també que en aquest treball de recerca dels models de convivència és faci a través de generar multiples escenaris de cada pràctica concreta (p.e. bugaderia compartida propia o renting, neteja autogestionad o externalitzada, etc) això en ajudarà a ser inclusives i mantenir-se obertes alhora d’anar definint com volem viure.
Promoure actituds obertes, flexibles i de cura de neguits
Per moltes persones resoldre necessitats quotidianes de manera compartida amb la comunitat pot ser poc comú, fet que pot generar inquietuds sobre els dubtes de com serà viure en una situació així. També pot generar neguits no saber com ens ho farem per minimitzar i resoldre els conflictes que sorgeixen en tota convivència. Hem observat que ajuda d’inici mantenir una actitud oberta i flexible i explorar conjuntament aquells models de convivencia en que totes hi poguem viure, més que el una voldria o somnia.
Treballar els criteris que ens fan moure en l’eix àmbit privat i comunitari
Un dels eixos més presents que estructura les converses sobre la convivència és la relació entre els aspectes que es volen reservar a l’àmbit privat de cada UEC i els que es volen compartir amb la resta de veïnes. Resulta útil fer un exerci personal i col.lectiu sobre quins son els criteris que podriem fer servir per discernir entre ambdues esferes. Per exemple, resoldre col.lectivament aquelles necessitats sempre que ens sigui més fàcil, sostenible, econòmic, socialitzant, promovent cultura de la cura, etc.
Exemples de la comunitat
arrow_drop_down
Suma el teu exemple!
Ets una comunitat i has dut a terme aquesta activitat? Envia’ns l’exemple del resultat a guia@habitatge.coop i ho afegirem a la llista.